El meu propi diari

Hola em dic Sara i us vaig a explicar la meva experiència. Sóc una noia de 13 anys que visc a La Cala. Tinc els ulls marrons, el pèl fosc i la pell negra.

Visc amb els meus avis des de petita quan em vaig fer òrfena. La gent em diu que sóc meravellosa perquè m'agrada ajudar i treballar. Sempre estic estudiant, perquè sempre penso amb el futur que m'agradaria tenir. M'agraden les llaminadures i la pasta, però no sóc de menjar. M'agrada fer esport, sobretot la gimnàstica rítmica, perquè fa poc en feia. Sóc molt activa perquè sempre estic en moviment. M'agrada molt estudiar i fer deures, i quan no tinc feina de l'escola no sé que fer i em sento rara ja que sempre estic fent feina. A l'hora d'estudiar intento posar-me seria perquè m'agrada treure bones notes. No m'agrada molt el perfeccionisme ja que sempre penso el que em dirà la gent, però alguns cops em paro a pensar i em dic que no importa el que digui la gent perquè jo m'he de sentir a gust amb el que faig. Sóc diferent als altres perquè tinc la pell negra i els nens em tracten com si fos una nena dolenta. Sóc molt simpàtica amb la gent, però el que em passa és que com sóc negra de pell els nens no volen estar amb mi. Algunes vegades quan estic sola a l'esbarjo de l'escola, els nens em venen i em pregunten coses sobre els meus pares i em diuen que em podria col·locar un carret de xurros de xocolata perquè tinc la pell negra. El meu germà en canvi és un tararot que destrossa tot allò que troba i no li agrada gens fer la feina de casa i estudiar. El meu avui, en Joan és mecànic i li encanta estar amb mi i consolar-me amb els moments difícils. M'explica històries d'aventures per a que no estigui trista, i m'ensenya a ser una persona tal com s'ha que ser, amable i simpàtica. La meva àvia, la Montse, és doctora i no passa gaire temps amb mi perquè sempre està treballant a l'hospital de Tortosa. De vegades vaig a visitar-la i m'ofereixo a ajudar als metges i atendre pacients.

Un matí, buscant pel Google, investigant la meva passió per la música, vaig escriure la paraula música i negra, i em va sortir la paraula jazz, una música que la van crear els negres nord-americans. Llavors vaig començar a interessar-me per la música negra i a escoltar-la. Algunes vegades escolto la música negra perquè em relaxo bastant i m'oblido de totes les coses que tinc al cap.

Un dia, parlant pel whatsapp, vaig parlar amb un amic de classe que sempre m’està defensant i em dona consells per a que no estigui malament sobre el que em diuen. Ell és adoptat i algunes noies li diuen coses sobre els seus pares. Jo també li dono consells per a que no es posi trist. Una noia, un dia el va insultar, i ell li va dir que estava molt orgullós amb la família que es troba ara, perquè es sent molt orgullós i segur. Té una germana que també és adoptada però de diferent família. A ell no li sap mal el que li diguin perquè es sent molt important i feliç. Jo sóc molt sensible, i quan em diuen alguna cosa ja em poso a plorar, però quan el meu amic meu em dona algun consell penso amb la felicitat que tinc vivint amb les persones que m’estimen i les que em donen felicitat amb el dia a dia.