En Pau i Mar

Un divendres, la nit molt negra, un noi que es deia Pau anava passejant pel port, i escoltant música amb els cascs. Quan va arribar al final es va trobar amb una noia que quan la va veure es va enamorar. Va fer la volta i se'n va anar pensant que quina llàstima que no podia ni parlar amb ella.

La noia el cridava per a que l’ajudes perquè era forastera però ell no podia sentir-la i va seguir caminant. Ella el va seguir fins a casa i el va poder agafar-lo abans que arribés. Quan ella li va tocar l’espatlla per a que es girés ell es pensava, que algú li voldria fer mal perquè no es comunicava gairebé amb ningú i ja que era de nit. Quan la va veure es va posar molt roig i la va saludar. Va dir que es deia Mar i que si li podria ajudar a buscar un lloc per a dormir. El Pau la va acompanyar fins al hotel més barat que hi havia a la ciutat però no tenia prou diners. Mar va començar a plorar perquè es tindria que quedar-se a dormir al carrer. El Pau ràpidament va invitar-la a dormir al seu pis que hi tenia una habitació per a invitats.

Camí a casa la Mar va explicar-li que havia vingut per a estudiar a la universitat i trobar treball. Ell li va dir que podria quedar-se un temps que no li feia cap mal que es quedés a viure allí. Ell també començava a estudiar aquell any i justament estudiaven els dos educació visual.

Al compartir pis, anar a les mateixes classes i fer el mateix camí cada dia ells junts es van fer molt amics, inclús amics íntims, com si es coneixien de tota la vida; el Pau ja estava enamorat del principi però no ho sabia si la Mar pensava el mateix. Un dia el Pau la va convidar a sopar a un restaurant  que hi havia al costat de casa. Quan van acabar de sopar Pau li va preguntar si tenia noví i ella va contestar que no. Ella va preguntar que insinuava amb aquella pregunta i ell li va dir que si volia sortir amb ell. La Mar es va quedar muda, i li va contestar que si.

Pau cada setmana li donava un regal, intentava que cada dia ella sigui feliç i que la relació vagi bé. Ella en canvi no li donava res, si que el feia feliç però no u intentava tan com ell a que la relació segueixi bé. Una nit Mar el va convidar a sopar al mateix restaurant que ell li va demanar de sortir. Quan van acabar de sopar, ella li va demanar un temps, Pau ràpidament li va preguntar perquè?...que si de veritat m’estimes no voldries temps. Mar era trista i li va contestar moltes gràcies per tot el que has fet per mi i va marxar.

Pau va dormir a casa. Mar va tornar de mati per agafar les seves coses, i va trobar una carta on deia: “no puc viure sense tu i no cal que em busques, que no em trobaràs mai”.

La Mar va començar a plorar, a pensar en tots els llocs que el podria trobar; va anar a tots llocs i no el va trobar. Ja cansada, va pensar que potser hauria anat a casa dels seus pares. Quan va arribar a la casa, ells no sabien res...

Quan va tornar al poble li va arribar un missatge de les seves amigues al mòbil, on deien que la policia havia trobat a en Pau mort al port. La Mar no seu podia creure ja que era el lloc on es van trobar. En aquell moment es va adonar del moltíssim que l’estimava.