Un divendres, la nit molt negra, un noi que es deia Pau anava
passejant pel port, i escoltant música amb els cascs. Quan va arribar al final
es va trobar amb una noia que quan la va veure es va enamorar. Va fer la volta
i se'n va anar pensant que quina llàstima que no podia ni parlar amb ella.
La noia el cridava per a que l’ajudes perquè era forastera
però ell no podia sentir-la i va seguir caminant. Ella el va seguir fins a casa
i el va poder agafar-lo abans que arribés. Quan ella li va tocar l’espatlla per
a que es girés ell es pensava, que algú li voldria fer mal perquè no es
comunicava gairebé amb ningú i ja que era de nit. Quan la va veure es va posar
molt roig i la va saludar. Va dir que es deia Mar i que si li podria ajudar a
buscar un lloc per a dormir. El Pau la va acompanyar fins al hotel més barat
que hi havia a la ciutat però no tenia prou diners. Mar va començar a plorar
perquè es tindria que quedar-se a dormir al carrer. El Pau ràpidament va
invitar-la a dormir al seu pis que hi tenia una habitació per a invitats.
Camí a casa la Mar va explicar-li que havia vingut per a
estudiar a la universitat i trobar treball. Ell li va dir que podria quedar-se
un temps que no li feia cap mal que es quedés a viure allí. Ell també començava
a estudiar aquell any i justament estudiaven els dos educació visual.
Al compartir pis, anar a les mateixes classes i fer el mateix
camí cada dia ells junts es van fer molt amics, inclús amics íntims, com si es
coneixien de tota la vida; el Pau ja estava enamorat del principi però no ho
sabia si la Mar pensava el mateix. Un dia el Pau la va convidar a sopar a un
restaurant que hi havia al costat de
casa. Quan van acabar de sopar Pau li va preguntar si tenia noví i ella va
contestar que no. Ella va preguntar que insinuava amb aquella pregunta i ell li
va dir que si volia sortir amb ell. La Mar es va quedar muda, i li va contestar
que si.
Pau cada setmana li donava un regal, intentava que cada dia
ella sigui feliç i que la relació vagi bé. Ella en canvi no li donava res, si
que el feia feliç però no u intentava tan com ell a que la relació segueixi bé.
Una nit Mar el va convidar a sopar al mateix restaurant que ell li va demanar
de sortir. Quan van acabar de sopar, ella li va demanar un temps, Pau ràpidament
li va preguntar perquè?...que si de veritat m’estimes no voldries temps. Mar
era trista i li va contestar moltes gràcies per tot el que has fet per mi i va
marxar.
Pau va dormir a casa. Mar va tornar de mati per agafar les
seves coses, i va trobar una carta on deia: “no puc viure sense tu i no cal que
em busques, que no em trobaràs mai”.
La Mar va començar a plorar, a pensar en tots els llocs que
el podria trobar; va anar a tots llocs i no el va trobar. Ja cansada, va pensar
que potser hauria anat a casa dels seus pares. Quan va arribar a la casa, ells
no sabien res...
6 comentaris:
Voto aquest
Voto aquest.
voto aquest
Voto Aquest!
Voto aquest!!!
voto aquest
Publica un comentari a l'entrada