Una nova vida inesperada

Hi havia una vegada, fa ara 5 anys, una família que vivia als afores de Chicago en una caseta de camp preciosa amb tres pisos, piscina, garatge i jardí, van decidir de fer unes vacances en família, així que el pare i la mare van començar a buscar hotels i lIocs que visitar, fins que van veure un anunci on deia: "lIogo una casa per a tot I'estiu gran amb piscina i jardí. Es troba al número 142 de Sloane Street a Backinham, Londres" i escollint aquest destí sense saber-ho havien començat a viure una nova vida inesperada. La parella d' enamorats tenia 3 fills, una nena que es deia Laura de 8 anys, un nen que es deia Marc de 10 anys i una altra nena de 16 anys, l' Anna, així que decidits van fer les maletes i cap allà que van marxar.

Passaven els dies i la gran dels tres germans només volia que arribés el dia del seu aniversari per a tenir regals, el seu iPod per a poder escoltar música, i pensar que quedaven menys dies per tornar a casa. Un dia els tres germans passejaven pel petit poblet fins que la nena va conèixer a un grupet de noies que la van acollir de seguida i així van crear una bonica amistat. La nena a partir d'aquell dia sortia totes les tardes amb les seves noves amigues i es podien passar hores xerrant i passant-s'ho bé.
Un dia es va llevar pel matí i la seva mare li va dir:
-Filla, ahir a la tarda vam rebre una trucada, el cap del teu pare Ii va dir que havia de tornar a Chicago d'immediat.
-Jo no vull marxar a Chicago ara, ja marxaré al setembre quan comenci I'institut.
-No et pots quedar aquí, has de venir amb nosaltres.
-Doncs que marxi el pare sol, jo em vull quedar aquí fins setembre.
-Bé, esta bé parlaré amb el pare, la Laura i el Marc tampoc no volen marxar .
Després de parlar una lIarga estona van decidir que el pare aniria sol a Chicago i quan acabés la feina tornaria a Backinham. Quan el pare va tornar al petit poblet de Londres, els pares parlant es van adonar que l'epoca negra de l' Anna havia marxat des que anava amb les seves noves amigues i van decidir de viure allí per sempre. Mentre el pare i la mare, anaven a Chicago a fer la mudança els nens es van quedar amb els avis. Quan els pares es disposaven a tornar a Backinham, I'avió amb el qual anaven va sofrir un accident en què no hi va haver cap supervivent. En rebre la notícia els nens i els avis es van entristir molt, pero tots junts van aconseguir treure un somriure cada dia sense deixar de pensar en els seus pares.
Al cap de dos anys, quan l' Anna va complir els 18 anys, els dos avis es van posar malalts i van morir.
Anna va haver de fer-se càrrec dels seus germans, de les feines de la casa i dels seus estudis, pero amb I'ajut de les seves amigues ho portava bastant bé.
Un dia Anna parlava en les seves amigues i es va adonar que I'accident dels seus pares i la mort dels seus avis Ii havia permès madurar molt aviat i que s'ha de valorar molt el que tens, parque d'un moment a un altre quan menys t'ho penses es pot perdre tot.